“ELS COLORS DEL CEL”
Art i aventura a la Florència del
Renaixement.
Una història
d’amistat i superació.
500 anys de la volta
de la Capella
Sixtina.
http://www.bubok.es/libros/218770/ELS-COLORS-DEL-CEL
“Encara que el mestre
em va arribar a fer veure els seus esplèndids matisos, heretats de les robes del
sant Pere que havia pintat Masaccio a la capella de la Mare de Déu del Carme, ara de
nou se’m tornava el privilegi de retrobar-me amb aquells colors que la seva
vida m’havia suggerit.”
"Salai havia rebut el sobrenom del seu mestre
després que, al poc temps de tenir-lo al taller per servir-lo, havia comprovat
que mereixia el nom d’un diablet per haver-li descobert la seva faceta de
lladre, mentider, obstinat i golafre. El mateix Salai que aprenia a pintar amb
les tècniques del taller del seu mestre, a qui havia servit de model per a uns
quants dibuixos i pintures, i a qui molts reconeixen en les faccions somrients
de “Sant Joan Baptista”."
“Encara que el mestre
em va arribar a fer veure els seus esplèndids matisos, heretats de les robes del
sant Pere que havia pintat Masaccio a la capella de 
"Salai havia rebut el sobrenom del seu mestre
després que, al poc temps de tenir-lo al taller per servir-lo, havia comprovat
que mereixia el nom d’un diablet per haver-li descobert la seva faceta de
lladre, mentider, obstinat i golafre. El mateix Salai que aprenia a pintar amb
les tècniques del taller del seu mestre, a qui havia servit de model per a uns
quants dibuixos i pintures, i a qui molts reconeixen en les faccions somrients
de “Sant Joan Baptista”."
"Al contemplar-les, tothom va ser testimoni de la joventut en el rostre
de les dues dones. La composició del conjunt era sublim, però a més d’un dels
qui coneixien bé el mestre Leonardo, l’obra els va cridar l’atenció
principalment per aquell detall."
"És molt important remarcar el somriure enigmàtic
i ple de dolcesa que sempre acompanyava els seus rostres. Les dones joves amb
un somriure als llavis eren una constant en els seus treballs, així com el
realisme en la textura i els detalls de la pell i de les vestidures."
"Abans de començar a
pintar el mur va considerar que les tècniques de l’oli i del tremp serien més
adequades que la del fresc, a l’hora d’aconseguir un treball més espontani. Va
experimentar aplicant pintura a l’oli damunt la superfície humida, per poder
retocar l’obra quan convingués, però el resultat fou desastrós, i més quan la
capa de vernís que hi va posar al final va esquarterar tota l’obra."
"Amb un cos
musculós més format i adult que en les versions anteriors; el seu “David” té la
mirada fixada en el seu objectiu que s’apropa. Sembla que el cap s’acabi de
girar i el seu rostre expressa determinació i valentia, al mateix temps que una
certa preocupació. La tensió de la seva actitud, amb una pedra a punt de ser
llençada a la mà dreta, indica que està preparat per l’atac."
"-Com m’agradaria que poguessis veure aquest Adam,
esperant el toc definitiu del Pare Creador que li ha de donar vida...!
"Leonardo da Vinci realitzà un majestuós garbuix
d’homes i cavalls que es fonen en un caos de lluita. No s’havia representat mai
un instant concret amb un moviment tan dinàmic."
"Aquells dos dies van ser molt aprofitats. Per començar,
vam tornar a visitar l’escala de
Ja no
teníem pressa. No teníem res per explicar ni per llegir. Vam dinar per allà, i
després vam seure a la
sagristia nova, on hi havia les tombes dels Mèdici. "
No hay comentarios:
Publicar un comentario